Presentació

Fa algun temps vaig tenir l’oportunitat d’observar, estudiar i analitzar l’ésser humà. De fet, avui encara ho faig i veig que les persones es mouen principalment a la recerca de la satisfacció. Entenent la satisfacció dins d’un lògic i sa egoisme humà. Aprofundint al voltant d’aquesta satisfacció, l’entenc més com un estat i un estadi ambdós continus, és a dir, una suma infinita de satisfaccions encadenades. A aquesta suma d’estats i estadis de satisfacció i de vivències satisfactòries jo les defineixo FELICITAT.

Estic plenament convençut que l’ésser humà és concebut i neix per ser, estar i viure feliç. I perquè la nostra espècie sigui, estigui i visqui feliç, ha de donar felicitat, ha de fer feliços els altres éssers humans i d’aquesta manera té una oportunitat de garantir la felicitat eterna.

La meva pròpia història i algunes de les meves experiències em constaten que la felicitat ve després d’unes oportunitats i unes possibilitats. Em mantinc en la meva afirmació que naixem per ser i viure feliços, si bé

crec que no naixem feliços i només quan es donen algunes d’aquestes possibilitats i oportunitats és quan podem aconseguir la felicitat.

Aquestes possibilitats i oportunitats es concreten en el fet i en la possibilitat d’aprendre a ser feliç, de ser ensenyat a ser i viure feliç, de ser ensenyat per fer feliços els altres. La felicitat arriba després d’un procés d’aprenentatge, després de rebre uns coneixements, una dotació d’habilitats i destreses que possibiliten l’ésser humà de la suficient capacitació i formació en diferents camps i matèries que l’ajuden a que pugui ser i viure feliç.

La felicitat no arriba per casualitat, la felicitat pot trobar-se, i de fet s’aconsegueix, després d’haver estat ensenyat, després d’haver rebut prou coneixements que ens facin desenvolupar el nostre intel·lecte i la nostra saviesa prou de tal manera que ens ajudin a ser i viure feliços.

Alguns hem nascut amb la sort d’haver tingut la possibilitat i l’oportunitat de ser ensenyats, de poder aprendre, perquè tenim família, tenim llar, tenim aliments, tenim salut, tenim llibertat, tenim pau i tenim mestres. Però cal recordar que hi ha milions d’éssers humans que no han tingut ni tenen la possibilitat ni l’oportunitat de ser i viure feliços. Perquè han tingut o tenen la desgràcia d’estar o haver estat en el lloc i en el moment equivocats.

Hi ha milions d’éssers humans que no tenen família, llar, aliments, salut, llibertat, pau i mestres que els ajudin a tenir una mínima i ínfima oportunitat de ser i viure feliços, de ser ensenyats per poder ser i viure feliços. És summament important trepitjar amb els peus a terra, visionar i reflexionar sobre la quantitat, per desgràcia, d’éssers humans, que sense voler-ho ni buscar-ho, no tenen

la mínima oportunidad de ser y vivir felices y, sorprendentemente, sí son capaces de hacer felices a los demás, a veces sin darnos cuenta.

La meva reflexió em porta a la realitat de confirmar que tenint la possibilitat de poder rebre un ensenyament i educació suficients i adequades, hi ha una oportunitat de ser i viure feliços, i més que, si aquesta possibilitat està reforçada per una família, una llar, una habitatge, uns aliments, suficient salut, llibertat, pau i mestres, les possibilitats de ser i viure feliços augmenten considerablement.

Continuant amb aquesta reflexió, considero que el que té pot i ha de donar, quant més si parlem de coneixements, ja que el que els té, ha de transmetre’ls, per dotar de prou eines i coneixements als altres éssers humans, perquè tinguin alguna oportunitat d’aprendre i de rebre l’aprenentatge necessari per aconseguir una llar, uns aliments, salut suficient … que els ajudin a ser i viure feliços.

Tinc l’oportunitat que Déu em brinda, així com l’ànim de la meva família i la col·laboració i participació d’amics i col·legues professionals, per materialitzar l’acció que em proposo. Aquesta acció és una mínima contribució per fer realitat aquesta màxima i gran veritat, que no és altra que la d’ajudar i acompanyar qualsevol ésser humà en el seu trajecte perquè sigui i visqui feliç, i que al seu torn aquest ésser humà acompanyi i ajudi a un altre ésser humà perquè sigui i visqui feliç, i així infinitament tota l’espècie humana.

Aquesta oportunitat la va portar a l’acció i es fa realitat i present per mitjà de la creació i de la constitució de la FUNDACIÓ XAFER, que neix amb la missió concreta d’ajudar i acompanyar en la tasca necessària perquè tot home que ho necessiti i que ho desitgi pugui ser feliç i pugui viure feliç.

Els projectes, accions i activitats de la FUNDACIÓ XAFER van dirigits a totes aquelles persones que senten el desig o la necessitat de rebre un ensenyament i uns coneixements que els ajudin a ser feliços i viure feliços, des d’una fe cristiana i una acció evangelitzadora.

Els col·laboradors de la FUNDACIÓ XAFER són aquells que senten el desig o la necessitat de participar ajudant i acompanyant els primers. Col·laborant en l’educació, en l’ensenyament i en la formació d’éssers humans que conformen una societat d’homes i dones feliços.

La FUNDACIÓ XAFER des de la fe cristiana i guiada per l’Evangeli de Jesús, vol ser un instrument, una ajuda eficaç i donar resposta davant les diverses necessitats educatives i assistencials, donant alternatives, trobant solucions i oferint els seus recursos per ajudar i acompanyar a l’home per que sigui i visqui feliç.

Les prestacions de la FUNDACIÓ XAFER s’adrecen, sobretot, a persones amb necessitats; especialment a persones desafavorides econòmica o socialment mitjançant accions, programes, ajudes, serveis i activitats que ajudin al compliment de la seva missió.

I crec que …

“La societat té el deure de garantir i fomentar l’educació i formació suficient com a resposta als drets de les persones i com a deure d’ajudar tot home a ser i viure feliç.”

“La humanitat ha de trobar els mitjans necessaris per garantir una continuïtat feliç. Aquests mitjans neixen a partir de l’educació. “

“Tots els éssers humans tenen dret a una educació adequada, en igualtat d’oportunitats, a tots els nivells i segons la capacitat de cada persona.”

“L’educació ha de ser la transmissió de valors, l’ensenyament ha de ser la transmissió de coneixements, la formació ha de ser la transmissió de tècniques i destreses. Mitjançant l’educació, l’ensenyament, i la formació es fa possible la vida en societat, es fa possible una sociedadrica en valors, rica en grandesa, rica en prosperitat, i es garanteix per a tots els temps un bon model social en què l’home és feliç, viu feliç i fa feliços els altres. ”

I …

“Desitjo que el compliment de la missió de la FUNDACIÓ XAFER es faci des de l’honradesa, la senzillesa, la quotidianitat i l’anonimat. I als que fan possible convertir el meu desig en realitat els estic eternament agraït.